top of page
INDÚSTRIA - GEOLOGIA - MEDI AMBIENT - MINERIA - ENERGIA - GEOMÀTICA - CONSTRUCCIÓ
.png)
139 DESTINACIONS MINERES I GEOLÒGIQUES A UN CLIC,
QUINA COMUNITAT VISITARÀS?
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
T M CAT
CATALUNYA
23 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Muntanya de Sal de Cardona
La Muntanya de Sal és un fenomen natural únic al món i avui encara creix a mesura que la pluja l'erosiona. Els seus 120 metres només són la punta d'un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat. Durant una hora, us endinsareu fins als 86 metres i gaudireu de l'espectacle de formes i textures que ofereix el massís salí.
Museu de les Mines de Cercs
El Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó, és un centre d'interpretació per explicar i donar a conèixer les múltiples i estretes relacions entre aquest combustible fòssil i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà.
MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT
El museu de les mines ofereix al visitant l'oportunitat d'endinsar-se a les galeries de la primera planta de la mina Eugènia
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ
Sota els peus de la ciutat, les mines neolítiques de Gavà són les mines a galeria més antigues d'Europa, dedicades a l'explotació de la variscita. Els miners i mineres van reutilitzar algunes cavitats per enterrar els morts, acompanyats de rics aixovars amb objectes arribats de llocs remots, a través d'intercanvis, i atrets per la variscita. I també per deixar les deixalles del dia a dia, d'un valor incalculable per conèixer com eren les comunitats que van viure a Gavà al neolític i com era el paisatge que les envoltava.
Mina de petroli dels Francesos de Riutort
Als 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundària, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries.
Mina Victòria
Històricament Val d'Aran ha estat una zona d'extracció de minerals important. Al començament del segle XX, amb l'alè de la revolució industrial, es va iniciar l'explotació del mineral de zinc bàsicament a les zones d'Arres i de Bossòst. L'any 1912, la Mina Victòria ja es trobava en plena explotació. S'extreien al voltant de vuitanta tones de mineral brut per dia i hi treballaven entre 100 i 150 persones, repartides entre l'interior i l'exterior de les galeries. Paral·lelament també es va posar en funcionament un safareig de minerals a Bossòst.
Rutes de les mines
El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la comarca, és un testimoniatge del desenvolupament tècnic i industrial d'èpoques passades i indispensable per entendre la realitat present del nostre territori. Els anys d‟explotació minera van marcar el territori i la vida social dels seus habitants i van deixar un ric patrimoni. La majoria de rutes de les mines són circulars, tenen diferents nivells de dificultat i recorren els municipis de Queralbs, Pardines, Planoles, Toses i Ribes de Freser. Dels 11 itineraris, 4 passen per Ribes de Freser
Mines d'Ogassa
L'ús principal del carbó de la conca minera d'Ogassa era per a la indústria manufacturera catalana, en plena expansió a principis del s. XX amb la revolució industrial com a marc del creixement del país. La manera d'extreure el carbó va ser a Pic i Pala, en galeries amb piles, gorres i, fustades, per intentar extreure les pedres de les entranyes de la muntanya. Recordem els oficis perduts de les mines: picadors, peons, serrallers, fusters, paletes, vagoners, freners (ofici difícil i arriscat) i les rentadores de carbó. Eines com a punteres, malls, pistoles, llums de carbur i eines manuals que avui hem perdut gairebé de la memòria.
Salines de Gerri de la Sal
La font o font d'aigua salada està registrada oficialment amb el nom de “Mina Ofita” i està situada a la dreta del riu Noguera Pallaresa, a una alçada de 620 metres sobre el nivell del mar.
Museu del Ciment
L'antiga fàbrica de ciment Asland, situada al paratge del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug, va funcionar del 1904 fins al 1975. Les restes avui visibles encara posen de manifest l'espectacularitat d'un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un entorn natural singular.
El petit tren de la Mina Nova de Coll de pradell
El petit tren de les mines, de la Mina Nova de Coll de Pradell (Vallcebre) realitza viatges, a totes les persones que els pugui interessar la història d'aquest genuí tren miner i la seva mina, des que l'any 2005, es va completar la 1a fase del projecte de recuperació, permetent accedir a la mina un cop recuperem la traça d'accés a la mina.
TREN DEL CIMENT
Es tracta d'una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des de la qual partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. El trajecte de l'antic Tren del Ciment, que dura aproximadament 20 minuts, el fa una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen capacitat per a 25 viatgers cadascun. Té un recorregut de 3,5 km i para a 4 estacions:
Museu de Geologia “Valentí Masachs”
El Museu de Geologia Valenti Masachs de la Universitat Politècnica de Catalunya està situat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Fou fundat l'any 1980, i el Dr. Valentí Masachs Alavedra en fou el primer director. Amb la seva col·lecció particular de fòssils i minerals juntament amb les mostres de minerals recollides per membres del museu, es van muntar les primeres vitrines de mineralogia i paleontologia amb què es va inaugurar.
GEOPARC CATALUNYA CENTRAL
El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central està format per 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l'Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat . A grans trets, la superfície del Geoparc és d'uns 1250 km2 i compta amb 190.000 habitants.
GEOPARC ORÍGENS PIRINEUS
Situat al sector sud del Pirineu català, a la província de Lleida, és un territori amb valors geològics excepcionals que forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO des del 17 d'abril de 2018. Són 2.040 quilòmetres quadrats de territori que inclou un total de 19 municipis:
Termes Romans del Puig de Sant Grau
Segles I-IV d. C. Monument Històric d'Interès Nacional. Les termes romanes tenen gran valor, per tot allò que representen i per ser les més ben conservades de l'antiga Aquae Calidae, l'actual Caldes de Malavella.
Centre d´interpretació de l´Energia i la Geologia de Canelles
El Centre d'interpretació de l'Energia és un nexe entre el públic i el coneixement científic i tècnic, que apropa el visitant al món de l'Energia, la Geologia i del Medi Natural. El Centre aprofita les característiques d'un espai únic al peu d'una de les preses més importants d'Europa, la Presa de Canelles, amb una alçada de 152 m. a la serralada del Montsec.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'AIGUA DE TAVASCAN
Dins l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Centre d'Interpretació de l'aigua de Tavascan vol fomentar la divulgació de la importància del paper de l'aigua com un element clau i vertebrador del territori, a les diferents vessants, turística (excursions als nombrosos llacs i rius), mediambiental (coneixement de la biodiversitat de flora i fauna del medi fluvial), industrial (generació d'electricitat).
MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
La gran reserva d'aigua de la Vall Fosca, que supera els 50 milions de m3, va permetre que a finals del segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d'aquest recurs i es construís la central hidroelèctrica de Capdella.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l'edifici annex al Molí de l'Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l'explotació de l'or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència de els autèntics cercadors d'or.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Jardí de Roques a Rubió. Parc Natural de l'Alt Pirineu
El jardí està format per dotze roques característiques del parc natural amb un recorregut circular accessible a persones amb mobilitat reduïda que vol simular un viatge en el temps, des de la roca més antiga, de fa 540 milions d'anys, a la més moderna, de fa 220 milions d'anys. A més, compta amb panells informatius sobre cada roca i indicadors de l'aparició o l'extinció d'espècies.
Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona és un museu que té com a Objecte d'estudi la paleontologia, principalment invertebrats. Va ser fundat el 1874 per Jaime Almera Comas i depenia del Seminari Conciliar de Barcelona. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de la província de Barcelona i des del 1951 també rep suport Econòmic del CSIC. Compte amb una biblioteca amb 13.000 Títols, una col·lecció de 68.000 fòssils, 1 laboratori i 1 arxiu històric. El 1994 es crea l'associació Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (AMGS) per col·laborar a la Difusió del museu. Editar la revista batalla.
Museu Monfulleda de Mineralogia
L'any 1988, Joaquim Mollfulleda i Borrell va donar a l'Ajuntament d'Arenys de Mar la seva col·lecció de minerals, i es va inaugurar una nova secció del Museu d'Arenys de Mar amb el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Fins a la seva mort el maig del 2006, Joaquim Mollfulleda i Borrell es va dedicar a ampliar la col·lecció de minerals del Museu a través de les donacions de molts aficionats a la mineralogia i diverses adquisicions.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM ARA
ARAGÓ
8 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
MUSEU MINER D'ESCOLTAR
El Museu Miner d´Escolta és una mina real de carbó (Lignito) habilitada per ser visitable pel turista. El registre més antic que té aquesta mina és de la segona meitat del segle XIX (1850), i molts dels propietaris que van tenir la titularitat d'aquesta mina avui convertida en museu. La comarca Conques Mineres de Terol, a la qual pertany el municipi d'Escolta, i el municipi en si, tenen una història i una identitat mineres des de fa més de 150 anys quan es treia de l'interior de la terra l'Azabache (varietat del carbó utilitzat sobretot en joieria) i el carbó Lignito (usat com a element calefactor, principalment per a les grans indústries).
MUSEU DE LA MINA DE MEQUINENÇA
El Museu de la Mina de Mequinensa manté vives les històries de la mineria del carbó i recopila i preserva l'important patrimoni miner de la conca carbonífera de Mequinensa. Un espai museístic on podràs recórrer més de 170 anys d'història minera.
PARC TEMÀTIC DE LA MINERIA D'UTRILLES
Senti't miner per un dia a bord de la nostra locomotora Hulla Nº1 original de 1903. Milers de persones de totes les edats ja han pogut gaudir d'aquesta experiència i conèixer l'autèntica història de la mineria d'Utrillas, el seu passat i el seu patrimoni industrial. Un recorregut turístic museïtzat pels diferents elements que conformen l'antiga explotació minera del Pou de Santa Bàrbara.
MWINES. MUSEU MINER ANDORRA
El Parc Miner, MWINAS, és un projecte adreçat a aconseguir el desenvolupament sostenible del nostre territori mitjançant la recuperació de la memòria històrica i l'ús innovador dels vells espais miners. El Parc Miner -MWINAS- brinda al visitant un espai únic, viu i en constant evolució l'eix verterbrador del qual és la mineria del carbó. La nostra proposta, que el fa diferent a altres museus miners ja existents, és mostrar la comarca sencera com un museu a cel obert el fil conductor del qual, la mineria, té punts de referència repartits per tot el territori, oferint-nos una visió completa de la història de aquest sector, base de la nostra economia.
GEOPARC SOBRABE
Sobrarbe es troba al cor dels Pirineus i és l'únic Geoparc que es localitza en aquesta cadena muntanyosa Si ens aturem al Geoparc de Sobrarbe-Pirineus podrem gaudir, observar i aprendre mentre recordem el nostre lloc al món natural que ens manté. A cada racó de Sobrarbe podem trobar una peça del trencaclosques de la història de la Terra que està escrita a les roques. A més de la riquesa geològica, inclou un extraordinari patrimoni ecològic (Reserves naturals, flora i fauna original) i cultural (Art, folklore, gastronomia, etc.).
GEOPARC MESTREIG
El Geoparc del Maestrat compta amb un extens territori que abasta 43 municipis de Terol on abunden els conjunts monumentals i s'aprecien meravelles naturals destacades pel seu interès geològic. Així mateix conviuen les realitats de la Serra i el Somontano i hi ha una rica varietat de paisatges i paisanatges, de festejos tradicionals, d'història i de contrastos… No esperis que t'ho expliquin!
Parc Geològic d'Aliaga
El Parc Geològic d'Aliaga és un espai natural, alhora que un mirador des del qual es pot contemplar els darrers 200 milions d'anys d'història del nostre planeta. Algunes de les seves magnífiques formacions i estructures geològiques, modelades en espectaculars relleus, són considerades pels científics com a exemples gairebé únics al món. Representa la possibilitat de dirigir una mirada nova sobre la Terra; de fer-li i fer-se preguntes... Els estrats, acumulats els uns sobre els altres, són els fulls d'un llibre on es narra la història del nostre planeta.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE GEOLOGIA I ESPELEOLOGIA DE MONTALBÁN
Aquest centre, instal·lat en una gran cavitat existent sota l'església de Santiago, que va servir de celler, interpreta la Geologia del Parc Cultural així com les cavitats subterrànies i la pràctica espeleològica. Es mostren al visitant diferents rutes i punts geològics d'interès, així com diversos recorreguts subterranis.
TM ASTUR
ASTÚRIES
12 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Ecomuseu Miner Vall de Samuño
L'Ecomuseu Minero Valle de Samuño va obrir les portes al públic el 15 de juny de 2013 després de l'execució d'un projecte que havia estat demandat des de fa anys per iniciativa popular. El projecte tenia com a objectius fonamentals la conservació i la rehabilitació d'un llegat patrimonial molt rellevant i la dinamització econòmica de la vall, un territori especialment afectat pel tancament d'explotacions mineres.
MUMI. Museu de la Mineria i de la Indústria d'Astúries.
El Museu de la Mineria i la Indústria d'Astúries està situat a la localitat del Entrego, municipi de Sant Martí del Rei Aureli. Es va construir als terrenys de la runa de l'emblemàtica Mina de Sant Vicent, a la zona anomenada El Trabanquín, al cor de la conca carbonífera del Nalón.
Museu de la mina d'Arnao
El conjunt miner d'Arnao s'enquadra a la costa del concejo de Castrillón, un paisatge privilegiat al costat de la bella platja d'Arnao ia poca distància de la platja de Salinas, una de les més grans i concorregudes d'Astúries. Al seu emplaçament s'ha concentrat un patrimoni natural i històric que ens permet assistir al naixement de manifestacions claus per entendre el passat de la Terra i de les comunitats humanes.
Pou Sotó
El Pou Sotó és una mina de carbó en ple cor de la conca minera a Astúries. HUNOSA, empresa pública minera propietària del pou, ha posat en marxa un projecte turístic únic al món: la possibilitat que el turista recorri les seves galeries i se senti “miner per un dia” picant carbó o escombrant una galeria al costat dels miners de la companyia. Sotó suposa una aventura única, el millor pla quan un es pregunta què fer a Astúries.
MUSI. Museu de la siderúrgia
El Museu de la Siderúrgia d'Astúries, també conegut com a MUSI, es va inaugurar el setembre de 2006 i es troba ubicat a La Felguera, al municipi de Langreo, Espanya. El MUSI "pretén unir cultura, indústria, lleure i història, com un nou model d'interès i de coneixement." Història del museu El 1857, l'empresari de La Rioja Pedro Duro va fundar l'empresa Duro i Companyia, la qual es va convertir en el centre siderúrgic més important d'Espanya. Amb l'arribada de Duro, la vall, que fins aleshores era bàsicament ramadera i minera, va patir una gran transformació. Al ritme del creixement siderúrgic, diverses ciutats van anar sorgint donant feina a milers d'asturians, entre elles,…
Poblat Miner de Bustiello
A cavall entre finals del segle XIX i principis del segle XX, la Societat Hullera d'Espanya, propietat de Claudio López Bru, comença la construcció i l'adaptació d'aquesta vega ubicada al costat del riu Aller. La raó d'aquesta obra va ser la necessitat urgent d'ubicar els treballadors en un mateix espai urbà, d'aquesta necessitat es va començar a aixecar el 1890 aquesta colònia d'origen industrial, el fi d'obra del qual es data el 1925. Aquest projecte urbanístic va ser pioner en l'època, doncs és l'únic que es va dur a terme, per això va ser catalogat com a Bé d'Interès Cultura
Mines de Texeu i Poblat Miner de Rioseco
Les mines van ser descobertes per l'enginyer belga Alejandro Van Straalen el 1888. El seu descobriment es va produir quan estava buscant una oquedat de la calcària, que havia sospitat fos produïda per l'home, va observar de sobte que les fulles d'un arbre corpulent s'agitaven malgrat de la calma absoluta que regnava a l'atmosfera. Es va acostar per descobrir la causa de tal raresa i va veure que al peu de l'arbre hi havia una xemeneia per on sortia violentament una columna d'aire fresc.
Llumeres: la platja de ferro
La Mina de Llumeres és una explotació de ferro que funciono durant més de 100 anys i va ser la més important de ferro d'Astúries aportant un 40% del total de la producció de la regió i el màxim històric de la qual s'assoleixo a la dècada dels anys 60 .
AULA DE L'OR DE BELMONTE DE MIRANDA
Ubicada davant de l'Oficina de Turisme, en un edifici que fou antiga presó construïda amb pedres del Monestir de Santa Maria de Lapedo, l'Aula de l'Or de Belmonte és un centre d'interpretació que recorre de forma didàctica i interactiva tota la història de l'extracció de l'or a la nostra península, amb les explotacions romanes com a principals protagonistes.
Aula didàctica del Pozu Fortuna
L'antiga fusteria de l'explotació minera de Fortuna, a Sant Andreu de Turón, acull aquest equipament cultural. El contingut del Centre Pou Fortuna es mostra al llarg d'un recorregut compost per tres blocs expositius que recullen la història del procés d'industrialització de la Vall de Turón des dels seus inicis, amb una mineria incipient que els seus obrers compaginaven amb activitats agrícoles i ramaderes, fins a la nova aposta per recuperar i posar en valor els seus recursos naturals i la història del pou. Tot això articulat mitjançant fotografies amb textos explicatius, pantalles interactives i projeccions audiovisuals. Al final del recorregut s'accedeix també a una estada en què s'al·ludix a la recuperació de la Memòria Històrica i als fets esdevinguts. Així mateix es recorre una autèntica galeria subterrània, destinada a polvorí, on es poden experimentar les sensacions del treball sota terra.
Aula Didàctica del Pozu Espinos
El pou Espinos és un extraordinari exemple d'explotació hullera inserit a l'atractiva vall de Turón: datat a la dècada de 1920, promogut per la firma de capital basc Hulleras de Turón, és una obra d'enginyeria la reduïda escala de la qual i la seva magnífica restauració permeten comprendre el funcionament d'aquestes instal·lacions i el que fou la història industrial de la zona.
MUSEU DE L'OR D'ASTÚRIES
Museu dedicat a l'or, al seu valor i al de la història dels homes que des de fa segles han lluitat contra la natura per obtenir-ne el preat metall. Històries antigues i religioses, avenços mèdics i tecnològics, enginyeries magistrals es reuneixen a Navelgas perquè tu puguis conèixer-los en un viatge apassionant. Astures, romans, i llegendes del nostre segle ens traslladen històries de lluita, poder, ritus i símbols.
TM AND
ANDALUSIA
22 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
PARC MINER DE RIU NEGRE
Visita amb al Parc Miner una de les meravelles de la província de Huelva. Les dimensions de Corta Atalaya sorprenen al visitant. Una referència de la mineria mundial que recupera les seves visites, per mostrar la impressionant tasca dels milers de miners que van llaurar a mà cadascun dels bancals. Un dels símbols de la província de Huelva que podràs gaudir al Parc Miner. Visita guiada amb sortides des del Museu Miner en horari de vesprada.
Centre d'Interpretació del Paisatge Miner DE LINARES
La intensa activitat minera, especialitzada gairebé en exclusiva en l'extracció del plom, ha deixat nombrosos i interessants vestigis dins el terme municipal de Linares. Trobem un ric patrimoni en què no falten les càbries, xemeneies, fundicions, safareigs, centrals elèctriques, etc. Tot plegat unit per un embull de vells camins i vies de ferrocarril.
Mines d'Or de Rodalquilar
Al municipi de Níjar trobem una antiga àrea minera abandonada a la meitat de les muntanyes de la caldera volcànica de Rodalquilar. Un lloc desgastat pel temps i del qual encara podem observar algunes escletxes d'història del que va ser la vida minera a les velles 'Mines d'Or de Rodalquilar'. Encara que les explotacions de les pedreres de la zona van començar amb l'extracció de l'alum, al segle XV, el plom i la plata, al segle XIX, no va ser fins a principis del segle XX quan es va crear la primera planta de funció d'or a la comarca, 'Planta Dorr'.
JACIMENT DE PENYALOSA A BANYS DE L'ALZINA
Jaciment de Peñalosa, és el poblat de l'Edat del Bronze que coneixem més bé del sud peninsular, ja que ha estat excavat sistemàticament des del 1986 per un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Granada. Pertany a la Cultura de l'Argar, que es va desenvolupar durant l'Edat del Bronze per les províncies d'Almeria, Múrcia, Granada i part de les de Jaén i Alacant, i va estar habitat uns 400 anys, des del 1850 fins al 1450 abans de Crist.
Poblat miner del Centenillo de Banys de l'Alzina
enclavat en plena Sierra Morena, els seus orígens es remunten a 1865 quan els empresaris anglesos Haselden i Rommer (Societat Especial Minera Río Grande) comencen a extreure els filons de galena argentífera per poc després enviar construir a la zona als seus tècnics els allotjaments necessaris per albergar tant als mateixos tècnics i administradors com a treballadors miners i les seves famílies.
Museu Geològic-Miner Peñarroya
És el museu més famós que podem trobar a Peñarroya-Pueblonuevo. Es troba a la Yutera, una fàbrica situada al Polígon Industrial La Paperera. Aquí, podem trobar una gran diversitat de roques i minerals al costat dels utensilis que es feien servir per a l'extracció dels mateixos. Amb un recorregut pel Museu Geològic Miner podrem conèixer la història minera de la nostra ciutat i Espanya.
La Geoda de Pulpí
Al desembre de 1999 membres del Grup Mineralogista de Madrid descobreixen, a la Mina Rica, la Geoda de Pulpí, es tracta d'una geoda d'uns 8 metres de longitud per 2 metres d'alçada recoberta d'enormes vidres de guix. La Geoda de Pulpí està entapissada per vidres de guix, algun dels quals arriba a fer gairebé dos metres. La seva transparència i estat de conservació la converteixen en una joia de la natura. Constitueix un fenomen únic a nivell mundial ateses les seves dimensions i la perfecció, mida i transparència dels vidres (Calaforra i García-Guinea, 2000).
FUNDACIÓ MINES DEL MARQUESAT
L'objectiu de la fundació és desenvolupar a la zona activitats estretament relacionades amb la mineria del ferro que simbolitza la regió. Entre les activitats més immediates hi ha l'organització de cursos, conferències i seminaris relacionats amb la mineria a la regió del Marquesat. A més, tallers de treball i escoles de formació professional. Però també l'organització d'exposicions i actes culturals, així com la recuperació, catalogació, conservació i posada a disposició del públic i de la comunitat científica de l'ampli llegat documental i tecnològic de la Companyia Andalusa de Mines i d'altres empreses mineres vinculades a la zona de Granada.
Zona Minera de Cerro Muriano
El Lloc Històric de la Zona Minera de Cerro Muriano, que abasta una àmplia àrea d'un bell paratge de Sierra Morena, ha estat recentment declarat com a Bé d'Interès Cultural i inscrit al Catàleg General del Patrimoni Històric Andalús. Protegit doncs davant de les agressions urbanístiques que poguessin haver afectat greument la seva riquesa arqueològica i mediambiental, bé mereix una visita, al seu Museu del Coure i Parc Arqueològic -que aquest pas també mereixen més atenció per part de les institucions- per gaudir de la seva història i el seu paisatge.
MINA EL PENYOT
L'origen de la seva explotació està relacionat amb la producció de ferro per part de Manuel Agustín Heredia a principis del s. XIX, als alts forns de la ferreria de la Concepció. El 1872 passen a propietat anglesa, tancant definitivament el 1931.
MINA LA CARRATRACA
Des del nucli urbà de Carratraca, en direcció sud parteix el Camí de Casarabonela, on s'ubiquen a uns dos quilòmetres, diverses mines de Crom-Níquel al Turó de les Mines; estan associades geològicament a l'aflorament de peridotites de la Serra d'Aigües. Mines com Sant Joan, El Gripau, Els Jarals, Sant Agustí, mina del Rosari, Mina de Diamants, L'Anglès, Els Pobres o Pou Moreno van integrar un districte miner que va estar en explotació als segles XIX i XX, posicionant Màlaga a la cap de la producció europea d'aquests minerals a les dècades anteriors a la Guerra Civil.
Geoparc Cap de Gata-Níjar
El Geoparc Mundial de la Unesco Cap de Gata-Níjar constitueix una de les franges costaneres més peculiars i un exemple únic de l'estepa mediterrània. Se situa al sud-est de la península ibèrica, essent l'espai natural més àrid de tota Europa. A causa de les seves condicions climàtiques, la seva posició geogràfica i el seu origen geològic habiten espècies, tant de flora com de fauna, realment singulars i perfectament adaptades al medi.
Parc Natural Serres Subbètiques
Les Serres Subbètiques Cordobeses constitueixen, a l'ampli espectre de geodiversitat dels Espais Protegits d'Andalusia, un representant excepcional per introduir-nos a la geologia del cor de la Serralada Bètica: el domini subbètic de les Zones Externes.
GEOPARC SERRA NORD DE SEVILLA
Al setembre de 2011 es reconeix Sierra Norte de Sevilla com a membre de la Xarxa Global de Geoparques. Quatre anys després, al setembre de 2015, va superar el procés de revalidació de reconeixement com a geoparc, després d'acreditar que en aquest espai es treballa conforme als criteris i paràmetres establerts, en matèries com el desenvolupament sostenible i la conservació i la promoció dels valors geològics i culturals. El 17 de novembre de 2015, els Estats membre de la UNESCO van ratificar durant la Conferència General els estatuts del nou Programa Internacional de Geociències i Geoparcs, aprovant legalment la nova etiqueta Geoparc Mundial de la UNESCO, designació que ostenta des de llavors Serra Nord de Sevilla.
Geoparc de Granada
A la província de Granada hi ha un territori espectacular pel seu paisatge i per albergar un dels millors registres geològics continentals dels darrers 5 milions d'anys. Entre altres tresors, aquest registre conté el conjunt més complet de restes fòssils dels grans mamífers ja extingits que van viure durant el Període Quaternari (els últims 2,5 milions d'anys de la història de la Terra, quan va aparèixer la humanitat sobre el planeta) .
Mina Romana d'Arboleas
L'Ajuntament d'Arboleas ha iniciat les tasques de neteja i condicionament de la mina de Limaria, un important jaciment de 'Lapis specularis' o mirallets que data de l'època romana i que té interès a explotar com a atractiu turístic mitjançant visites per dinamitzar la economia local i la feina.
MUSEU ETNOLÒGIC - MINER EL MALACATE DE TIMAR.
Es tracta d'un museu etnològic-miner on, mitjançant una sèrie d'interessants murals i maquetes, es mostra la mineria del mercuri a Tímar, des de l'extracció del mineral de cinabri al funcionament de les fàbriques per obtenir-lo, així com diversos elements etnològics ( econòmic-culturals) d'aquesta comarca: els telers, la cria de cucs de seda, cants tradicionals, diferents estris i eines de cultiu, etc.
MUSEU MINER DE THARSIS
La gènesi de tot això ha estat la inscripció al catàleg del patrimoni històric andalús dels mobles i immobles de les Companyies de Coure i Sofre de Tharsis SL i la Societat Francesa de Piritas de Huelva, actualment denominades Nova Tharsis SAL i Piritas de Huelva SAL, un pas important perquè, ara, els més joves puguin conèixer una mica més de com s'extreia el mineral del subsòl de casa fa centenars d'anys.
MUSEU DE GEOLOFIA DE SEVILLA
El gran tresor del Museu de Geologia de la Universitat de Sevilla són les seves col·leccions, que no han deixat de créixer des dels seus orígens el 1850. Avui reuneix més de 5000 exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia i la paleontologia. Part d'aquests valuosos fons es troben dues exposicions, una situada a la primera planta de l'edifici CITIUS (Centre de Recerca, Tecnologia i Ciència de la Universitat de Sevilla) i una altra a la Casa de la Ciència del CSIC amb el nom de Geosevilla. Explora 540 milions d'anys”.
MUSEU VIRTUAL DE MINERALOGIA DE HUELVA
Aquest lloc web és el fruit d'un Projecte d'Innovació Docent concedit pel Vicerectorat de Formació Permanent i Innovació de la Universitat de Huelva (UHU) en la convocatòria de 2010/2011. Des d'aquest portal es vol projectar el patrimoni mineralògic de la UHU en un entorn didàctic virtual, organitzat mitjançant una estructura hipertextual que permet reunir textos i imatges, incloent-hi textos hipervinculats a bases de dades multimèdia. El museu virtual es concep també com un recurs didàctic complementari, per incentivar el treball dels estudiants a les sessions de pràctiques i la visita presencial a l'exposició permanent Tresors Minerals de la UHU.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Museu de mineralogia. Dep. de mineralogia i petrologia Universitat de Granada
La col·lecció actual té el seu origen en què es va adquirir a finals del segle XIX a Alemanya per al Gabinet de Mineralogia de la Universitat de Granada i comprenia uns tres-cents exemplars incloent-hi minerals, roques i carbons. Actualment es conserva bona part del material inicial, encara que amb importants pèrdues a causa de la desatenció durant molts anys i dels diversos trasllats que ha patit. Es va ubicar inicialment a l'edifici central de la Universitat, a l'actual Facultat de Dret, i el 1950 va passar a un edifici annex, situat al carrer Duquesa, on es va instal·lar l'antiga Facultat de Ciències.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Minerals i tresors de la Terra Aula-Museu de Geologia
Minerals i Tresors de la Terra Aula-Museu de Geologia, és un projecte geoeducatiu-cultural de divulgació de les Ciències Geològiques, una idea emprenedora de patrocini privat sense suport institucional, adreçada als sectors de l'educació, cultura i turisme a la ciutat de Màlaga…
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM NAV
NAVARRA
1 DESTINACIÓ PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
mines elizondo
A l'abril del 2021 es projecta aquest nou itinerari turístic per poder visitar la cascada d'Oinaska/Oñaska, una desconeguda joia de la natura. Es tracta d'un sender circular que discorre entre els pobles d'Elizondo i Elbete i que ha estat condicionat a “auzolan” (treball comunitari) pels veïns de les dues localitats. Encara que l'accés a les coves no està prohibit es recomana precaució ja que hi ha molt fang i aigua a l'interior. Cal anar amb compte si ens internem sense l'equip i la seguretat adequats, especialment si hi ha nens.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM VAL
COMUNITAT VALENCIANA
2 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
parc miner del mestre
El Parc Miner del Maestrat es troba al paratge natural de la Fontanella, situat a uns 800 metres d'altitud, i permet contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de la comarca de l'Alt Maestrat. Un espai privilegiat on podràs conèixer l'antiga indústria minera subterrània, recórrer les seves galeries i saber com vivien i treballaven aquells homes que van deixar aquest llegat extraordinari. Un patrimoni amb un gran atractiu turístic i cultural, una experiència per als sentits, una aventura apassionant.
PARC GEOLÒGIC DE CHERA
El Parc Geològic de Chera cobreix la major part del terme municipal d´aquesta localitat situada al´interior valencià. Es tracta d'un parc que es gaudeix a l'aire lliure, i en el qual es troba exemplarment representada l'estructura geològica d'una fosa tectònica, que és una depressió morfològica allargada, limitada per grans fractures que trenquen el terreny en blocs, alguns dels quals quins, s'han enfonsat.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM MUR
MÚRCIA
2 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
PARC MINER DE LA UNIÓ
El Parc Miner de La Unión és un espai privilegiat de la Serra Minera on podreu conèixer in situ el procés complet de l'antiga indústria minera subterrània del segle XIX, i viure l'experiència inoblidable de recórrer més de 4.000 m2 de galeries d'una mina oberta al públic. Apropa't a descobrir un llegat que representa la memòria viva de la història unionenca i d'aquells homes que van treballar a les entranyes d'aquesta Serra.
TERMES ROMANES D'ALHAMA
Al peu del turó del castell i aprofitant l'existència d'una font d'aigües termals, al segle I després de Crist, els romans van construir unes termes que es van utilitzar fins al segle IV. La cultura material d'aquest període (gots, plats, monedes o guarniments) ens mostren l'esplendor del poblament ibèric i romà de la zona. Les thermae constituïen un dels llocs d'oci preferits pels romans per banyar-se, fer massatges, xerrar i fer esport, és a dir, per aconseguir el benestar del cos i de l'esperit.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM CANA
ILLES CANÀRIES
6 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
La geologia de Tenerife
Un primer consell: no visiteu l'illa sense portar amb vosaltres la Guia geològica del Parc Nacional del Teide.
geoparc llançarot
Lanzarote, coneguda popularment com «l'illa dels volcans», és la més septentrional i oriental de Canàries, les seves coordenades aproximades són 29º 02´21´´ N i 13º 38´15´´ O. Té forma d´oval amb apèndixs als extrems: Famara al nord i Els Ajaches al sud, distanciats per uns 55 km i amb prou feines 21 km separen l'extrem més oriental del més occidental. La longitud de costa és de 247,49 km. És a una distància aproximada de 140 km de la costa nord-occidental africana ia uns 1000 km de la Península Ibèrica.
ELS VOLCANS DE GRAN CANÀRIA
Gran Canària es projecte com a destinació turística per a l'observació dels volcans.
GEOPARC EL FERRO
És ben conegut el gran potencial del patrimoni geològic espectacular de l'illa com a recurs per contribuir al desenvolupament social i econòmic dels habitants. El repte era com gestionar aquest patrimoni en el marc de la sostenibilitat i al menor cost possible per obtenir resultats tangibles a curt termini a problemes endèmics com l'aïllament insular. El Cabildo de El Hierro ha triat la figura de Geoparque com a model de desenvolupament rural perquè encaixa amb les expectatives de desenvolupament sostenible de l'illa. És a dir, en molts aspectes El Hierro ja funcionava com un Geoparc.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
MUSEU EL POU DE SANTA BRIGIDA
Dels milers de pous abandonats que perforen l'illa de Gran Canària, el del Galeón és, possiblement l'únic que ha estat restaurat com a museu. La seva estructura arquitectònica no presenta cap peculiaritat sent de planta rectangular amb paraments de carreus de tosca i coberta metàl·lica a dues aigües, que guardava el brocal i un motor de combustió. Tot i això, encara que no presenta característiques arquitectòniques peculiars, estem davant d'una autèntica joia del patrimoni etnogràfic de la cultura de l'aigua, ja que l'immoble ens recorda l'esforç ingent d'una època per garantir la disponibilitat d'aigua potable.
Salines de Tenefé Gran Canària
Les Salines de Tenefé es troben enclavades a la costa sud-oest de l'illa de Gran Canària, dins del municipi de Santa Llúcia de Tirajana. La zona és coneguda com a Punta de Tenefé i al costat s'ubica el Parc Marítim El Saladar, lloc de recerca marina i amb important presència de flora endèmica.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM CANT
CANTÀBRIA
3 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
EL SOPLEU
OBERTA IA LA VISITA MINERA. VIA FERRATA AL SOPLAO. A banda de la visita turística, accessible a tothom i la visita geològica/espeleològica, per als més intrèpids, El Soplao ofereix ja la possibilitat de visitar les galeries i instal·lacions mineres, amb l'objectiu de donar a conèixer una activitat econòmica que ha format parteix de la història de la regió i en particular del Territori Soplao. El visitant experimentarà en primera persona l'activitat minera, les dificultats i el seu entorn i quedarà sorprès per la varietat d'espais i instal·lacions subterrànies, vivint una experiència única.
PARC GEOLÒGIC COSTA TRENCADA
La denominació Parc Geològic es va concebre el 2015 com una fórmula que intencionalment evita la possible confusió amb els Geoparcs Mundials UNESCO. Els principis, el funcionament i els objectius són els mateixos que els propis dels espais pertanyents a aquesta designació. Actualment aquest territori es troba en el procés de candidatura per integrar Costa Quebrada a aquesta xarxa global, cosa que, en cas d'èxit, implicarà el canvi de la denominació a Geoparc Mundial UNESCO.
Exposició Lorenzo Pfersich
L'Exposició de Minerals Lorenzo Pfersich, és una col·lecció particular que va pertànyer a D. Lorenzo Pfersich Merki, director de la fàbrica de Nestlé a La Penilla de Cayón, entre 1947 i 1955, i que va ser donada a la Universitat de Cantàbria per la seva dona, Sra. Carmen Ruiloba Setién. Ubicada a la planta baixa de l'Escola Politècnica d'Enginyeria de Mines i Energia al Campus Universitari de Torrelavega, aquesta exposició té un caràcter divulgatiu que té com a objectiu mostrar un dels tresors més apreciats que oculta la Terra al seu interior: els MINERALS . Apreciats per la seva bellesa posada de manifest en forma de vidres perfectament geomètrics, o per ser les matèries primeres base d'innombrables indústries, els MINERALS han jugat un paper important en el desenvolupament de la humanitat.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM CYL
CASTELLA I LLEÓ
15 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA MINERIA A SANTULLAN
El Museu Miner compta amb més de 600 m2 d´exposicions dividides en tres plantes i nou sales. Ens relata la història del carbó des de la formació fins a la utilització per l'home. El recorregut és temàtic i interactiu. Cadascuna de les sales interpreta un tema relacionat amb la mineria.
MUSEU SIDERURGIA I LA MINERIA DE LEON
A les primeres dècades del S. XIX, cap al 1830, en països europeus com França, Alemanya o Bèlgica s'estan construint grans instal·lacions siderúrgiques, molt noves perquè encarnen un nou concepte urbanístic industrial. Enormes instal·lacions basades en una arquitectura específica per a la producció industrial. Es tracta d'una configuració urbana concebuda per oferir tota mena de serveis, tant per als treballadors com per als directius (hospitals, farmàcies, cases, colmados d'alimentació i el lloc de treball). La nau de laminació i forja és l?únic vestigi d?aquest estil que queda a Espanya d?una instal·lació industrial de l?època.
MONUMENT NATURAL LES MÈDULES
Situades al Bierzo, al nord-oest de les Muntanyes Aquilanos i al costat de la Vall del riu Sil, Las Médulas són un impressionant entorn paisatgístic espanyol format com a resultat de les explotacions auríferes romanes. Considerada la mina d'or a cel obert més gran de tot l'Imperi Romà, el treball d'enginyeria que es va realitzar per extreure l'or va alterar considerablement el medi ambient de la zona, donant com a resultat un inusual paisatge d'arenes vermelloses cobert de castanyers i roures.
EL POU JULIA DE FAVERO
Benvingut a aquesta ruta accessible i interpretada per l'espai miner de Pozo Julia. Al llarg de l'itinerari que us proposem podreu conèixer el passat i present d'aquest complex miner de mà dels seus protagonistes, endinsant-vos a l'interior dels diferents edificis que conformen aquest espai. En la senyalització que comença a la ruta podreu obtenir informació sobre el propi itinerari, així com sobre la història de Pozo Julia.
LA FÀBRICA DE LA LLUM. MUSEU DE L'ENERGIA
La Fàbrica de Llum. Museu de l'Energia és l'espai d'oci divulgatiu i cultural a Ponferrada on aprendre, divertir-se i on l'energia sempre és protagonista. Situat a l'antiga central tèrmica de la Miner Siderúrgica de Ponferrada (MSP), el Museu és a més un espai de trobada i participació on s'ofereix una programació variada d'activitats per a tots els públics.
GEOPARC LES LORES
L'observació del paisatge de les Lores permet distingir tres aspectes bàsics de la realitat d'aquest territori de muntanya mitjana: el protagonisme d'un relleu poderós, la lentitud de les transformacions en un espai de baixa intensitat d'ús i ocupació i la dominant agrària de la seva rerefons econòmic. La empremta agrària és la principal empremta humana d'ocupació i organització productiva de l'espai i també la més antiga, però no l'única, ja que altres trets d'ocupació i aprofitament són presents de manera notable: la indústria agroalimentària a Aguilar de Campoo, el camp petrolífer d'Ayoluengo, la indústria extractiva i la producció d'energia eòlica presents a diverses zones del territori, al costat de l'activitat turística actualment concentrada a les zones de la Muntanya Palentina (Aguilar de Campoo) i dels Canons de l'Ebre (Orbaneja del Castell i Sedano ). Les poblacions més properes a la ciutat de Burgos han anat adquirint una empremta residencial i un cert dinamisme empresarial i de serveis. Al nombre reduït d'empreses no agràries s'uneix l'escassa diversificació i el desequilibri en la seva distribució.
Museu de la Mineria "Memòria Minera".
La Fundació Cultura Minera arrenca el projecte turístic per al Bierzo Alto amb la posada en marxa de l'actuació "Memòria de Torre", un homenatge especial a la riquesa que va donar el carbó a la seva conca minera, ia totes aquelles persones que van deixar el seu esforç, i de vegades la seva vida, a la mina. El museu es troba a l'edifici cedit per la família Viloria per al seu ús com a museu-exposició. Està format per una recopilació de fotografies, dades i documents; una mostra de maquinària tradicional minera, les antigues naus del grup Viloria també han estat cedides per acollir aquesta mostra d'eines utilitzades per extreure'n el carbó; i la mina de l'or, que a curt termini serà visitable i al seu interior es projectaran imatges de conreu miner.
BENVINGUT AL MÓN DOTZE SETANTA
Viu una experiència que no oblidessis mai. Comença la visita coneixent de la mà dels nostres mestres cervesers el secret de les nostres cerveses; podràs provar cadascuna d'elles en un tast on farem un viatge pels ingredients, la història i els secrets de la millor beguda del món. Però no som només cervesa… Endinsa't als més de 34 km de túnels miners abandonats fa més de cent anys. Diuen que les galeries les habita l'esperit del mestre cerveser miner... T'atreveixes a buscar-lo amb nosaltres? A les entranyes de la terra realitzaràs un viatge únic a través del temps.
MUSEU DEL PETROLI
L'existència del camp petrolífer ha suggerit la creació d'un Museu del Petroli a la localitat de Sargentes de La Lora, on es pugui donar a conèixer els 50 anys d'història, a més de transmetre als visitants tot allò relacionat amb el petroli, la seva geologia , indústria i derivats.
Mina Esperança
Al març de 2013 s'obria al públic la Mina Esperanza a Olmos de Atapuerca, pedania pertanyent al municipi d'Atapuerca (Burgos). Es tracta d'un nou atractiu turístic al territori de la serra d'Atapuerca, un espai on els visitants poden conèixer, durant un recorregut de 200 metres, com va ser la tasca dels miners que hi van treballar. La Fundació Atapuerca s'ha sumat a aquesta iniciativa a través d'un conveni de col·laboració signat amb la Junta veïnal d'Olmos d'Atapuerca per assessorar en matèria de gestió de visites i també servir d'enllaç amb l'Equip de Recerca Atapuerca, així com amb altres entitats, per actualitzar i desenvolupar les visites turístiques en aquest espai.
Museu de la Falla de Jutjat
Les activitats del Museu de la Falla són variades i obertes a tots els públics. A més de la nostra atenció al públic i visites guiades, celebrem trobades i propostes de divulgació geològica, paisatgística i ambiental. Volem presentar breument algunes de les activitats que realitzem o en què participem al llarg de l'any.
Aula geològica de Roures de Laciana
Tota aquesta zona va ser una zona minera de la qual s'extreia carbó. Això vol dir que mil·lennis enrere, aquest territori va haver de ser un bosc humit amb gran vegetació; i fins i tot és possible, una zona litoral. Ja sigui d'un mar o una llacuna d'aigua dolça.
Museu de Mineralogia de Barruecopardo
El Museu de Mineralogia va obrir les portes l'any 2012, i està ubicat al carrer Ortiga, a les antigues dependències de l'escorxador municipal. En el seu recorregut per les seves tres sales, a través de panells informatius, fotografies, documents, minerals, eines i audiovisuals, pretén acostar el visitant a les mines de volframi de Barruecopardo i ressaltar la importància que van tenir en el passat al nostre poble, al qual es coneixia com la "Califòrnia Noia".
Centre de visitants Tejada Geologia i fòssils
El centre es distribueix en dues plantes. A l'entrada, el primer que crida l'atenció és una maqueta de pedra calcària a escala de Tejada que mostra de manera real com és la morfologia del terreny; si es fes un tall per la línia que separa els dos blocs, es veurien les capes inferiors del terreny. És obra de Severino Alonso igual que la reproducció en resina de dos ammonites que pengen del sostre. En aquesta planta d'entrada es té accés a un resum dels continguts del centre i també hi ha la recepció i una sala per xerrades, conferències i projeccions.
Museu de minerals i geo-rutes de Valseca
El Geomuseu de Valseca (abans Museu Municipal de Minerals, Roques i Fòssils) va obrir al públic el 1997, gràcies a un conveni entre l'Ajuntament de Valseca i Andrés Díez Herrero, que va cedir la seva col·lecció particular (amb unes 900 peces). Amb això, va néixer el primer museu geològic públic de Castella i Lleó. Posteriorment, el Museu ha ampliat la col·lecció gràcies a altres aportacions particulars, com les del matrimoni Ibañez, els estris de Canteria del Sr. Pedro de Frutos o els de mineria del Sr. Gregorio Criado, entre molts altres donants.
Complex Miner de Pures de Villafranca
El complex miner permet endinsar-se en diverses mines reals de Manganès (no són una reproducció) i conèixer totes les infraestructures associades a aquesta activitat industrial: des dels safareigs de mineral, a la turbina que generava electricitat, les oficines... És un viatge a temps a la mina de Manganès més antiga d'Espanya.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM CLM
CASTELLA- LA MANXA
10 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
PARC MINER DE MAGATZEM
El Parc Miner d´Almadén és l´herència viva dels dos mil anys de l´explotació d´Almadén. Després del tancament de l'activitat minera el 2003, les mines més antigues del món l'activitat de les quals s'ha mantingut fins als nostres dies, mostren els seus secrets. El mercuri, la plata viva dels romans, es mostra al Parc en tots els seus aspectes, l'extracció del seu mineral, el cinabri, sulfur de mercuri, la seva transformació als forns metal·lúrgics, les seves propietats físiques i químiques, els seus usos i, és clar, la seva eterna història.
MUSEU DE LA MINERIA DE PORTOLLANO
El museu és un edifici que envolta un antic castellet i que simula un taller de selecció de carbó. A les seves dues plantes, el discurs museístic aborda la transformació de Puertollano en ciutat industrial a causa del descobriment de carbó. A la primera planta s'exposa la creació del carbó a partir de la fauna i la flora carbonífera, la geologia del terme, la paleontologia, la mineralogia. Posteriorment s'aborda l'evolució històrica, des de la mineria preromana fins al descobriment del carbó i s'hi exposen els recursos econòmics de la societat preindustrial.
MINES LLAPIS SPECULARIS
El Lapis Specularis és un guix cristal·litzat que els romans van usar com a vidre per a les finestres durant els dos primers segles de la nostra era. Segons Plini el Vell el millor Lapis Specularis de tot l'Imperi Romà es trobava a 100.000 passos al voltant de la ciutat de Segóbriga, i dins d'aquests 100.000 passos es troben les mines de Lapis Specularis de Huete.
GEOPARC MOLINA ALT TAJO
El Geoparc de la Comarca de Molina d'Aragó-Alt Tajo va rebre les credencials com a membre de ple dret de la Xarxa Europea (EGN-European Geoparks Network) i la Xarxa Global de Geoparcs (GGN-Global Geopark Network) al setembre de 2014, durant la 6a Conferència Internacional de Geoparcs, celebrada a Stonehammer Geopark (Canadà). El territori del Geoparc es correspon amb el Senyoriu de Molina–Alt Tajo, una de les quatre comarques naturals que conformen la província de Guadalajara, a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa. Abarca totalment o parcialment 70 termes municipals, i Molina d'Aragó és la localitat més important en població.
MINA ROMANA COVA DE FERRO
Dins del complex miner de Cova del Ferro, hi ha trets morfològics en el disseny i tècniques de treball de la mineria romana en treballs subterranis. En alguns punts, les solucions adoptades guarden una similitud sorprenent amb la mineria de pedra especular de l'Alcarria i la Taca de Conca, datada a l'Alt Imperi (ss. I i II dc). El ferro extret de la mina es feia servir per a la fabricació d'armes i eines emprades en altres mines. A l'Edat Mitjana El fur creat pel Rei Alfons VIII de Castella concedia a la ciutat de Conca la gestió sobre totes les explotacions mineres, citant expressament les de ferro i plata. “En primer lloc, dono i concedeixo a tots els habitants de la ciutat de Conca i als seus successors, Conca en tot el seu terme; és a dir amb les seves muntanyes, fonts, pastures, rius, salines i mines de plata, ferro o qualsevol altre metall.”
Mina La Condemnada d'Ossa de la Vega
A menys de 20 minuts del Parc Arqueològic de Segóbriga, la mina romana de 'La Condemada' es troba a la localitat conquense d'Óssa de la Vega formant part d'un dels conjunts miners de lapis specularis més extensos i interessants de Castella-la Manxa . D'allà s'extreia el guix especular o mirall que per la seva grandària i transparència els romans feien servir com a vidre, explotant i distribuint el mineral des d'aquesta zona a tot l'Imperi. Aquesta mina presenta una trama laberíntica i un desenvolupament de gairebé un quilòmetre de recorregut subterrani a tres nivells accessibles entre si.
Mines de Lapis Specularis – Torrejoncillo del Rey
Torrejoncillo del Rey és un nou municipi creat a partir d'agrupar llocs vila i llogarets. En ell es troba un alt i enlaire una llegenda que al seu torn té entre les esquerdes de la terra una important mina. La llegenda parla d'un tresor i dels encanteris d'una princesa mora que donen el nom al turó: La Mora Encantada. La mina que amaga el turó a les entranyes va ser redescoberta l'any 1953 per un veí del poble que, a la recerca de les presumptes riqueses de la llegenda, va excavar un dels pous romans fins a assolir l'interior subterrani.
Espai Geominer del Calar del Món – Mines de Calamina de Sant Jordi
La principal raó de la localització de les Fàbriques de Riópar és l'existència de Calamina a les seves muntanyes. Però, què és la calamina? Es tracta del nom d'origen llatí (cadmia) utilitzat tradicionalment per designar la smithsonita o hemimorfita (silicat de zinc), però també al carbonat de zinc, que abundava a Riópar. El terme calamina és també usat comunament com a nom genèric per a les menes de zinc, i fins i tot per parlar del zinc fos. Així, es parla d'escultures "de calamina", que està fetes amb un aliatge de zinc (principalment) amb plom i estany.
Museu de la plata de Hiendelaencina.jpg
El País de la Plata és un espai per recordar i comprendre la història de Hiendelaencina, un petit llogaret de no més de "200 ànimes", sacsejat pel descobriment el 1844 del seu ric subsòl pel Sr. Pedro Esteban Górriz. Agrimensor i aficionat a la geologia va convèncer els seus amics per crear i explotar la primera societat minera "Santa Cecilia" i els magnífics resultats de la qual van donar lloc a una "febre de la plata", amb la denúncia de més de 200 societats i l'obertura d'un sense nombre de pous de noms tan evocadors com la "Mala Nit", la "Força", "la Veritat dels Artistes", "Nochebuena"...
Museu Històric Miner «Francesc Pablo Holgado» Almadén
Situat al´interior de l´actual Escola d´Enginyeria Minera i Industrial d´Almadén, aquest museu va ser creat el 1988 com a fruit de la iniciativa d´un grup d´aficionats a la mineralogia, tant professors com particulars, que van donar les primeres peces. S'hi exposen interessants i incomptables col·leccions de minerals, roques i fòssils. A més, es fa un interessant repàs per la història de la mineria de la comarca i l'Acadèmia de Mines, mostrant-se útils i instruments emprats pels alumnes per a l'aprenentatge de les diferents matèries.
TM PV
PAÍS BASC
8 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
MUSEU DE LA MINERIA DEL PAÍS BASC
El Museu de la Mineria del País Basc és una entitat sense ànim de lucre que sorgeix d'una iniciativa social desenvolupada a partir de l'any 1986, any en què es crea l'Associació Cultural Museu Minero. Aquesta és una associació formada entre d'altres per exminers treballadors de la siderúrgia, que veuen, en plena crisi industrial, com els elements que han format part del que fins aquell moment havia estat l'essència de Biscaia, comencen a ser abandonats.
GEOPARQUEA.GEOPARC DE LA COSTA BASCA
El Geoparc de la Costa Basca és un petit territori encaixat entre el mar Cantàbric i les muntanyes basques, conformat pels municipis de DEBA, MUTRIKU i ZUMAIA. A primera vista, el Geoparc destaca per l'harmonia de les diferents tonalitats de verd de les pastures i boscos que se succeeixen des de la línia de costa fins a terra endins. Però el veritable interès d'aquest lloc es troba a les entranyes. La geologia és la veritable protagonista d´un paisatge que guarda la història d´alguns dels episodis més impressionants de la història recent de la terra.
MUSEU DEL FERRO BASC
El Museu del Ferro Basc ens mostra les claus per entendre la història i la importància que va tenir el ferro al País Basc. Coneixerem antics oficis com ferrons, miners (una preciosa maqueta mostra una mina) o carboners que mitjançant la representació d'una carbonera a mida real ens endinsa en aquest dur ofici, on a més coneixerem la història del carboner més estimat i famós del País Basc Olentzero ( equivalent al Pare Noel).
VEDAT MINER D'IRUGURUTXETA
La riquesa dels vedats miners del Bidasoa era coneguda des de l'època romana. La seva explotació va continuar durant l'Edat Mitjana i va arribar fins al segle XX i en altres temps, alguns no tan llunyans, va suposar una important font de recursos que va deixar la seva empremta a la vida d'Irun i la seva gent. L'actual paisatge de les faldes d'Aiako Harria és un reflex d'aquesta intensa activitat extractora. Encara es poden veure pedreres, enderrocs, sistemes de transport, plànols inclinats o les ruïnes d'un poblat miner. La zona més accessible i emblemàtica, que va ser testimoni dels processos de preparació i calcinació de mineral, es troba a Irugurutzeta. Un sistema de terrasses permetia aprofitar al màxim el terreny.
MINA D'ARDITURRI
Les mines d'Arditurri se situen al cor del parc natural Aiako Harria, a Oiartzun. Aiako Harria és la formació geològica més antiga d'Euskadi, caracteritzant-se per la varietat de materials rocosos i la espectacular orografia. El seu lent procés de formació va començar a l'era Paleozoica i es perllonga fins als nostres dies. L'explotació de les mines es remunta a l'època de l'Imperi Romà, encara que restes trobades a l'entorn indiquen que va poder començar temps enrere.
LA MUNTANYA DE FERRO DE ZERAIN
L'explotació de ferro ha estat de gran importància a la història del País Basc. Des del segle XI i durant segles, s'ha explotat ferro a les 150 hectàrees que componen les mines d'Aizpea. Gràcies a aquesta explotació la zona ha desenvolupat un paisatge especial, la de les terres del ferro
Museum Ciment Rezola
Museum Cemento Rezola és un espai únic, creat l'any 2000 al barri d'Añorga de Sant Sebastià, per donar a conèixer què és el ciment, la seva evolució i la transcendència que aquest material ha tingut en el desenvolupament de la societat al llarg del darrer segle, així com les solucions innovadores que és capaç d'aportar per crear ciutats més sostenibles en el present i el futur.
Museu Luberri
Al museu hi ha dues sales temàtiques: Història geològica d'Euskal Herria. Podem trobar els fòssils més representatius de la geografia basca. Podem trobar informació completa sobre com han viscut els animals i les planten en els darrers 600 milions d'anys. Coneixerem els extractes que guarden les roques, els minerals i els fòssils. Coneixerem els processos de canvi de l'espai físic en què vivim i de l'evolució de la vida. Geologia de la vall d'Oiartzun, del Parc Natural d'Aiako Harria i d'Oarsoaldea. Mitjançant els panells informatius ens podrem submergir en molts esdeveniments interessants, així com la creació de batòlits d'Aiako Harria. De fet, l?única estructura de granit d'Euskal Herria. Coneixerem la població més antiga de Guipúscoa, així com els fòssils més significatius de l'era geològica de la comarca.
TM IB
ILLES BALEARS
5 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
LITHICA
LÍTHICA és una fundació privada sense ànim de lucre nascuda per la urgència d'evitar la desaparició de les pedreres de marès de Menorca sota els enderrocs, espais suggeridors i espectaculars creats per la mà de l'home. Des de 1994 Líthica desenvolupa la rehabilitació integral de les Pedreres de s'Hostal (Canteres de s'Hostal), convertides en espai lúdic i cultural, respectant sempre la seva personalitat com a pedrera, gran jardí i laberint. Promou les pedreres com a herència del treball de l'home al paisatge, testimonis d'una arquitectura en negatiu excavada a la roca i espais colonitzats per la natura. Paral·lelament la fundació treballa i col·labora amb altres entitats en la divulgació i la defensa del món de la cultura de la pedra de Menorca.
MINES DE GUIX DE LES COVES DEL PILAR
Les mines de les Coves del Pilar van ser una explotació d'extracció de guix, situada al costat SE de la serra de Son Camps (prop dels nuclis urbans de la Vileta i Son Rapinya a Palma). Aquestes mines formen part de les diverses explotacions de guix, –de cel obert i galeries– que podem trobar a la serra de na Burguesa
MINES I COVES DE LA COMA DE S'ALIGA
Fins al 23 de febrer de 1929 no es té cap documentació de sol·licitud d'explotació minera a la zona d'aquest treball, almenys a l'esmentat arxiu, i en aquell any quan el Sr. Antoni Sastre Bennassar va realitzar la primera per a l'extracció de ferro a la Coma de s'Aliga, situada dins la possessió de Son Benàtiga Nou, expedient 1572. El nom sol·licitat per a la mina va ser el de Rosa, sent 20 el nombre de pertinences sol·licitades, sent pedra carbonat de calç el material a extreure. El mateix dia i amb l'expedient 1573 sol·licita adquirir 21 pertinences més amb el mateix nom, per a l'extracció de mineral de ferro, a la mateixa zona.
SALINES DE BALEARS
A les illes fa segles que s'extreu sal de l'aigua del mar, activitat que conforma un bell paisatge de basses i muntanyes blanques on floreix la vida: aquí troben repòs i aliment milers d'aus durant els seus viatges intercontinentals, i al voltant de les basses creix una vegetació adaptada al vent i la sal. Un paradís per a amants dels ocells i del senderisme, o per als que volen conèixer, mitjançant una visita guiada, els secrets de la producció de sal.
Centre de Geologia de Menorca
Els inventaris són imprescindibles per gestionar i protegir el patrimoni geològic. A Menorca s'han realitzat diversos inventaris de llocs d'interès geològic, però amb una considerable falta de consens. L'any 2016, l'Agència Menorca Reserva de Biosfera va posar en marxa un projecte que va comptar amb la col·laboració i la participació de nombrosos experts de diverses institucions i entitats balears, que han conduït a l'elaboració de l'Inventari de llocs d'interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca mitjançant el consens dels actors implicats. Aquest inventari el formen 35 localitats que constitueixen llocs de gran rellevància per interpretar i reconèixer la valuosa geologia insular.
TM LAR
LA RIOJA
3 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
PIRITES DE NAVAJUN
Si ets aficionat a la mineralogia o vols sentir el que és ser miner per un dia, no dubtis a contactar amb nosaltres i fer una volta per aquest paratge tan proper i alhora tan oblidat de la nostra terra (La Rioja). Podràs descobrir a la nostra Concessió de forma natural la bellesa del patrimoni geològic i el sorprenent jaciment de piretes. Extraient tu mateix les piretes que tan generosament apareixen a la nostra explotació. Experimentaràs la sensació de transportar-te a un altre món, no podràs parar, per alguna cosa l'anomenen l'or dels bojos, ja que l'abundància d'aquest mineral a la nostra explotació és simplement espectacular.
MINES DE PLOM DE JOBERA
Les antigues mines de plom són un lloc de gran valor cultural i històric de la vall del Jubera. L'itinerari és autoguiat i els turistes el poden gaudir seguint les explicacions dels panells interpretatius que s'han col·locat i que fan referència a un recorregut històric i descriptiu dels treballs realitzats a les mines.
PUNTS D'INTERES GEOLÒGIC MINERS A LA RIOJA
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM MAD
MADRID
4 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
MUSEU DE L'IGME
El Museu Geominero és una unitat de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, Organisme Públic de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a la seu principal del qual es troba ubicat. Per la seva dependència funcional, és un Museu de titularitat estatal gestionat per un organisme públic de recerca. Els objectius del Museu Geominero són conservar, investigar i difondre la riquesa i diversitat del patrimoni geològic, paleontològic i mineralògic a través de les importants col·leccions de minerals, roques i fòssils procedents de totes les regions espanyoles i d'antics territoris colonials, així com de jaciments significats del registre mundial.
MINA MUSEU MARCEL JORISSEN
Les visites en setmana es faran els dimecres, dijous i divendres, excepte festius nacionals, universitaris o de la Comunitat de Madrid. Els torns de visita per a la mina i el museu Històric-Miner de l'escola seran a les 10h, 12h i 17h dels dies abans indicats. També s'ampliarà del maig al juny per cobrir íntegrament el curs escolar.
MUSEU HISTÒRIC MINER
Borbó i Grècia" museo_historico_minero.jpg museo_historico_minero_1.jpg escuelasuperioringenierosminas_.jpg minas_1400773440.159.jpg Anterior Següent Description Informació (solapa activa) Serveis Mapa El museu històric-miner “Don Felipe de Borbó i Grècia” i de la resta d'Europa des del segle XVIII, així com de la vinculació entre l'Escola Superior d'Enginyers de Mines i les explotacions mineres.
Parc geològic de les valls de Lozoya i Jarama (Valoja)
Des de l´Associació VaLoJa estem impulsant la creació d´un Parc Geològic a la Serra Nord de Madrid al voltant de les valls del Lozoya i Jarama. Un “Parc Geològic” és una denominació que ja utilitzen altres iniciatives de difusió del Patrimoni Geològic a Espanya(1), i que a diferència de la de “Geoparc”, no és oficial (i per tant, sense regulacions legals).
TM EXT
EXTREMADURA
8 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
EL POBLAT MINER DE LLOGARET MORET
L'assentament urbà d'Aldea Moret, sorgeix arran del descobriment dels fosfats el 1864 per Don Francisco Lorenzo Encunya “el frare”, que visitava sovint “el Calerizo” i es va fixar en una roca de color blanc que va resultar ser pedra calcària rica en fosfat, trobada a les proximitats del que seria la mina de “l'Abundància”. A partir de llavors (1875-1980) es va generar tota una indústria de fosfats al Calerizo Cacereño.
Mina La Jayona
La Mina La Jayona constitueix un exemple d'explotació minera abandonada, la recuperació ambiental de la qual ha generat un hàbitat singular de gran interès geoecològic i d'una bellesa gairebé màgica que li ha valgut el reconeixement de Monument Natural.
PATROMONI GEOLÒGIC MINER EXTREMADURA
Una de les línies dactuació de lAdministració Minera de la Junta dExtremadura és la posada en valor del seu ric Patrimoni Miner, amb lobjectiu de generar nous recursos culturals i turístics i la seva inclusió en els itineraris turístics; en definitiva, per a la dinamització de les poblacions properes, l'augment de l'oferta turística i la creació d'ocupació. Per això ha emprès l'inventariat i la catalogació de les antigues explotacions mineres amb valor patrimonial significatiu, així com l'elaboració d'una sèrie de propostes d'actuació i rehabilitació per a la posada en valor del patrimoni esmentat, prestant especial atenció a les antigues mines incloses en espais naturals protegits.
Villuercas Ibores Jara, Geoparc
Un Geoparc Mundial de la UNESCO, com Villuercas-Ibores-Jara, és un territori que compta amb un patrimoni geològic de valor internacional visible en la qualitat estètica del seu paisatge i reconeixible per les històries científiques, turístiques i educatives que poden ser escoltades mentre ho visitem. El patrimoni geològic, juntament amb la resta del patrimoni natural i el cultural, representen per a la societat del seu territori la base de la pròpia estratègia de desenvolupament sostenible. Els Geoparcs desenvolupen a més una àmplia cooperació nacional i internacional que, sens dubte, genera noves experiències, oportunitats i iniciatives que faciliten el creixement i la posada en valor del medi rural on s'incardinen.
GEOCENTRE MONFRAGUE
A més, els centres escolars han dissenyat un programa d'activitats que consisteix en una visita guiada d'una jornada al GeoCentro Monfragüe i la realització de tallers de geologia. Posteriorment, es realitza la ruta al pantà de Zamarro (inclosa a la ruta de la Piñuela), que té un recorregut total de 5,5 km amb parada a l'observatori astronòmic de l'Era dels Santos. A la tarda se'n va al Parc Ornitològic d'Arrocampo per observar aus d'especial interès, com el gall, l'agró imperial, l'arpella o l'espàtula. Les reserves es fan al telèfon indicat anteriorment o per qualsevol dels altres mitjans disponibles també assenyalats.
Museu Geològic Miner de Santa Marta “José María Fernández Amo”
El Museu Geològic i Miner de Santa Marta acull una de les col·leccions de minerals més grans del sud-oest ibèrica. A més, compta amb tota mena d'activitats relacionades amb la mineralogia i la mineria que criden l'atenció tant dels experts com dels profans en aquestes matèries, per l'espectacularitat d'algunes peces.
MINA COSTANA DE LOGROSAN
Sabies que el Geoparc Villuercas IboresJara exhibeix una de les zones geogològiques més antigues de tot Europa? L'emblemàtica cresta rocosa de les muntanyes de les Villuercas constitueix, en efecte, una de les millors mostres de relleu apalachenc d'Europa. La mina de Costanaza a Logrosán és un dels 44 denominats geollocs dins de l'impressionant Geoparque Villuercas Ibores Jara. Va ser explotada econòmicament des del segle XIX fins a intervinguts del XX.
GEOEMERITA
Té el seu origen al Museu de Geologia d'Extremadura, inaugurat el 1991 gràcies a la col·lecció aportada pel geòleg Don Vicente Sos Baynat. Està formada per dues sales: a la Sala I, s'observen diverses vitrines (Paleontologia, Petrologia i Aplicacions de la Geologia); a la Sala II, hi ha tres vitrines sobre Mineralogia, dedicades a minerals extremenys, silicats i menes metàl·liques i no metàl·liques, respectivament.
TM GAL
GALÍCIA
7 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
MUSEU DE LA MINERIA DE FONTAO
Tot i que hi ha indicis de l'aprofitament des d'antic dels recursos d'aquesta mina, la intensa activitat extractiva generada a la calor de l'alça de les cotitzacions dels metalls extrets aquí durant el segle XX, va propiciar que un petit llogaret de l'interior de Galícia esdevingués un formiguer de gents de divers origen i condició, elements propis d'una novel·la, els quals van configurar el que es podria anomenar una mena de far west a la gallega. L'aprofitament dels recursos d'aquesta mina va ser possible gràcies a un capital financer, humà i tècnic suficient, fins al punt que, en els períodes en què els preus dels metalls baixaven, el negoci miner seguia sent possible a causa de la decidida aposta de l'empresa explotadora per una modernització i millora continuada, mentre la resta de mines es veien abocades al tancament.
Les Mines de Caldesiños
Es tractava d'una mina de caràcter secundari, és a dir, les partícules i llavors del mineral d'or se separaven de la terra argilosa després d'una intensa labor de rentat i batuda de les terres.
RUTES MINERES A GALÍCIA
He de reconèixer que les rutes mineres de la meva terra enganxen, descobrir aquest dur treball a peu de mina impressiona, adonar-te recorrent els senders fins a l'explotació el seu esforç i la vida dels que hi treballaven mou per dins. Per sort avui aquestes mines descansen sense aguantar les nostres constants ferides a la recerca de tresors.
MUSEU DELS MINERALS DE GALÍCIA
A l'octubre del 2011 s'inaugura el Museu de Minerals de Galícia, MINERGAL, que neix per iniciativa de la Xunta de Galícia i les empreses del sector graniter d'O Porriño. Des de llavors, el museu ha tingut molt bona acollida, essent objecte de nombroses visites, principalment de col·legis i instituts.
MINES DE SANT FINX
A història documentada de les mines de San Finx, comença cando o ciutadà britànic Sir Thomas Winter Burbury chegou a l'àrea de Noia a la dècada de 1880 i, després de fer algunes prospeccions, va sol·licitar concessió mineres d'estany. Aquestes estaven situades pels arredors de Noia, i fóronlle donades o seu nebot Sir Henry Winter Burbury. Aquest últim segueix fent prospeccions i el 1890 apareix com a propietari de la concessió de Phoenicia, inscrita en la Rexistro de la Propietat de Noia, ubicada a Sant Finx, i que es convertiria al llarg del S. XX, xunto amb el funcionament de les cinc fàbriques de paper de les beires riu Sant Xusto i de Vilacova, no referent del patrimoni industrial del concello de Lousame. Més aínda, aquest xacemento txega a ser el motor econòmic de Lousame i tota a contornes de les dècades centrat do S.XX, nas que o que predominava era moita necessitat i fame.
MUSEU DE LA MINERIA DE CERCEDA
Inaugurat no ano 2015, vol amosar a gran enganxada paisaxística i socioeconòmica que va suposar a existència da Mina de Meirama a Cerceda. Recull una petita explicació tant de carpetó com de dos tipus, relatant posteriorment a les repercussions socials, econòmiques i laborals que va suposar a aparició de carbó no l'any 1974, passant per la explicació dos treballs que durant més de 30 anys es van fixar en la Mina de i rematant cola gran, important i imprescindible recuperació ambiental de tot o territori afectat per la activitat mineira.
Museu geològic municipal de Quiroga
El museu geològic municipal de Quiroga es va inaugurar el desembre de l'any 2011 i respon a la inquietud per la divulgació del patrimoni geològic, convertint-se en la primera instal·lació d'aquest tipus a tota la comunitat autònoma de Galícia. El contingut del museu geològic de Quiroga s'estructura en cinc sales temàtiques
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
bottom of page